per en 8 D'octubre 2016
435 Vistes

La psicologia defineix "zona de confort" com aquell estat mental en què l'individu es manté passiu davant dels esdeveniments que experimenta al llarg de la seva vida, tot desenvolupant una rutina sense gaires ensurts ni riscs, però també sense incentius.  I jo em demano:  quina és la zona de confort en política?  Existeix?

Si repassem els darrers anys dels diferents partits, podem trobar exemples de tota mena, des d'autèntics drames protagonitzats per aquells que de grat o per força han deixat les seves posicions tradicionals (pensem en Iniciativa, o en CIU, per exemple), fins a aquells que sembla que viuen instal.lats en un confortable oasi que els garanteix el poder, sense moure ni una coma del seu discurs original, com podria ser el cas del PP a Espanya, passant pels que han sortit de la tradicional zona de confort ideològica per anar a no se sap on, com el PSC-PSOE.

A la vista de tot plegat em demano si val la pena assumir el risc de provar coses noves, d'adaptar-se a les noves realitats, o si és millor romandre immòbil i repetir fins a la sacietat un discurs après i ben conegut.  Si fem cas dels resultats, segurament caldria optar per no bellugar gaire, no fos cas.  El problema és que fer-ho enquista la mentalitat col.lectiva i deixa les societats, no ja els partits, sense il.lusió i sense projectes compartits.  I així arribem a la necessitat d'aquests projectes compartits, com ara l'horitzó de la independència, que si bé són una sortida en massa de les zones de confort (si més no a nivell mental, que ja és molt) necessiten qui les canalitzi, les abanderi i les dugui a bon port.  Aquest segon pas, vista la realitat d'ara mateix, és molt més complicat.

Sortir del confort i de la rutina o no sortir-ne.  Aquesta és la gran qüestió.  Potser la clau de tot és, senzillament, saber per a què.  I en el cas de la política, moure's per mirar de conservar quatre vots mal comptats mai no és una raó de pes, sinó simplement una fugida desesperada.  Com diu aquella cèlebre expressió: "ir pa na és tontería".

Publicat a: Actualitat