Ahir mateix vam poder llegir una notícia que apuntava que l'església ortodoxa, amb tot el seu patrimoni, s'havia posat a disposició del govern grec per contribuir a eixugar el deute públic. De moment, no tenim massa més detalls, però el simple oferiment és molt significatiu.
No he pogut evitar la temptació de mirar la relació que hi ha entre l'església catòlica i l'Estat Espanyol i, francament, m'ha semblat prou diferent del que apunta la informació que ens arriba de Grècia. Per aquestes latituds, és més aviat l'Estat qui està al servei de l'autoritat eclesiàstica. Pensem només en l'exempció d'impostos de què gaudeix, en el fet mateix d'obtenir ingressos directament de les declaracions de la renda, dels milions i milions de diner públic (nostre) que cada any surten dels pressupostos cap a l'església i que possibiliten, entre altres moltes coses, àtics de luxe a personatges tan sinistres com Rouco Varela, o de la vergonya que suposa l'apropiació de patrimoni tan important com la mesquita de Còrdova, que ara en volen dir catedral.
I si mirem més cap a casa, la cosa no canvia gaire. Pensem que tots els privilegis estatals també s'apliquen a Catalunya i, de propina, expressions que encara se van sentint de tant en tant, com allò que Catalunya serà cristiana o no serà, a aquestes alçades de segle, fan més angúnia que servei.
Ja veurem què va passant a Grècia, però ben bé podria ser que també en la relació església-estat, ens puguin donar una nova lliçó de democràcia i de solidaritat. I és que potser sí que les coses es poden fer d'una altra manera, també en el paper de les esglésies a la societat. Potser caldria anar-hi pensant, de cara a aquest nou estat que diuen que farem.
