per en 2 Setembre 2015
898 Vistes

Ja sabem com és la voluntat de diàleg sobre el procés que viu Catalunya, per part del govern i dels principals partits espanyols:  no a tot i negativa rotunda a parlar d'independència.  Plantejar terceres vies amb aquest interlocutors, no ens enganyem, és somniar truites.

També sabem el respecte que mereixen les lleis per als governs de Madrid i el poc que els costa legislar a mida, si cal.  Recordem quan es van forçar les normes per a les propostes d'Ibarreche, com s'han anat modificant sempre que han calgut els posicionaments dels tribunals, sobretot del Constitucional, o com de fàcil és modificar la constitució quan PP i PSOE volen, malgrat el que la pròpia Constitució diu sobre el seu procés de reforma.

I ara que arriben les eleccions definitives, totes dues pràctiques, la de la negació i la de legislar a mida, es donen la mà en la darrera proposta del PP:  dotar, per via d'urgència i colant la reforma en la llei de pressupostos (serà que hi tenen molt a veure) el Tribunal Constitucional, de capacitat sancionadora contra qui consideri que no compleix les seves sentències.  O si ho voleu d'una manera més entenedora, de capacitat de sancionar econòmicament el president Mas i qualsevol funcionari, o d'intervenir la Generalitat, si ho consideren oportú.

Suposo que aquests grans somiatruites que tenim a casa nostra hi veuran, encara, una nova oportunitat per a l'acord, el diàleg i el pacte.  La realitat, però, és que ens trobem davant d'un nou, i gravíssim, retrocés democràtic.  I és que cada dia que passa som més a prop dels anys foscos del franquisme, i per la via dels fets i de les lleis, no de la simple desqualificació i de l'insult ja habituals.  I això sí que és real i perillós.  Tant com la tebiesa de la resposta de l'oposició espanyola, centrada només en la forma (en diuen electoralisme) que en el fons de la qüestió.  De debò que voleu seguir en aquest estat?

Publicat a: Actualitat