Sempre havia pensat que hi havia moltes coses, moltes habilitats, moltes capacitats, que només es podien aprendre i millorar exercint-les. Sempre havia pensat que a caminar s'aprenia mirant de caminar; a córrer, corrent; a llegir, llegint; a estimar, estimant; a tocar un instrument, tocant-lo; a cantar, cantant; a escriure, escrivint; a odiar, odiant; a nedar, nedant; a pintar, pintant; a escoltar, escoltant; a confiar, confiant; a resar, resant... I així podríem seguir amb multitud d'exemples. Cadascú que pensi en aquells que ha experimentat al llarg de la seva vida i veurà que és molt allò que només s'aprèn fent-ho.
Però vet aquí que ara ens arriba la fiscal general de l'Estat Espanyol i ens regala una frase per a la història, que fa miques aquest raonament que pensàvem prou consistent, i ens deixa anar, sense immutar-se allò és la llei i no la llibertat el que fa lliures els ciutadans. Fantàstic. Aprendrem, segons ella, la llibertat, obeint unes lleis que, a banda de normes, sempre són límits, quan no armes, directament. Les lleis poden limitar, encotillar, fins i tot matar, no ho oblidem mai. Però ara es veu que és aquesta obediència cega el que ens farà persones lliures.
Francament, per més que hi penso, em costa trobar diferències entre aquesta frase de la fiscal general i aquella altra que presidia l'entrada a algun que altre camp de treball (o d'extermini, directament): el treball us farà lliures. Seguint el raonament de Consuelo Madrigal, no serà la llibertat, sinó el treball -ni que sigui forçat- allò que fa lliures els ciutadans. Sort que encara tenim memòria, memòria històrica fins i tot, i sabem que és mentida. A la llibertat només s'hi arriba amb l'exercici de la pròpia llibertat. La resta, enganys i paraules armades de pistoles o de normes per impedir-la.