per en 7 D'octubre 2014
405 Vistes

Aquests darrers dies hem vist com dues importants formacions polítiques, Iniciativa per Catalunya-Verds i Unió Democràtica de Catalunya, donaven formalment llibertat de vot als seus militants i simpatitzants pel que fa a la segona de les preguntes del 9N.  En el cas de la primera, la posició de totes dues va ser defensar el sí.

Aquesta presa de postura, però, m'ha despertat algun que altre dubte:

El primer, si realment un partit, qualsevol partit, pot realment decidir el sentit del vot d'una persona.  Jo crec que l'acte de votar és un acte personalíssim on la darrera (i l'única) paraula la té cada ciutadà, fent exercici de la seva llibertat personal, aquella que no li dóna ningú ni li treu ningú.  Potser han oblidat, per deformació professional, que la societat no és un grup parlamentari, on l'obediència deguda és norma.

En segon lloc, no sé jo si és gaire acceptable que un partit no prengui una posició clara, com a partit, en un tema tan fonamental com és la independència.  Em costa molt imaginar, per exemple, un programa electoral que vingui a dir que, a propòsit de si Catalunya ha de ser independent o no, no té opinió definida.  Què estarien votant els seus electors?

És molt difícil intentar satisfer a tothom al mateix temps.  Això ho sabem tots per la nostra experiència personal, però admetre que un partit aposti per la indefinició, sota el pretext que "ens dóna" llibertat d'opinió, francament, em resulta insultant.

Potser per això, i altres bestieses, no milito ni he militat mai en cap partit.  Potser perquè valoro massa la meva llibertat de pensament i de decisió.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.