Segueix endavant la comissió parlamentària sobre frau i evasió fiscal i segueixen desfilant-hi alguns dels prohoms dels primers (i no tan primers) anys de funcionament de la Generalitat contemporània. Més enllà del que en surti de tot plegat, perquè ja sabem de què acaben servint les comissions parlamentàries, l'exercici de revisionisme de les maneres de fer durant uns anys que passen per ser de reconstrucció nacional és d'allò més edificant.
Els que tenim una certa edat sabem que aquell famós oasi català era, entre altres coses, una mena de pacte de silenci amb el qual tothom que manava en sortia beneficiat. I hem de suposar que, de retruc, també el país, si més no pel clima de placidesa política general.
Però vet aquí que, al cap dels anys, comencem a saber que l'oasi no era tal i que les sospites d'exercici del poder amb plena llibertat (i impunitat) sembla que es van fer evidents. I finalment arriba la ja famosa comissió parlamentària que, a banda de l'encert o no -que de tot n'hi ha hagut- amb què els diputats s'hi han mogut, és un exercici magnífic de transparència democràtica i de voluntat de desfer-se, si és el cas, del llast que suposen determinades maneres de fer i d'entendre la política i la societat.
Des de fora, s'atacarà els nostres antics responsables polítics i, amb aquests atacs es voldrà desacreditar les nostres institucions i amagar l'autèntica realitat: el nostre parlament té voluntat de fer net. Per a quan una comissió a les Corts Espanyoles que revisi l'activitat política durant els anys de la Transició, cada cop més obertament qüestionada? Per a mai. No en tingueu cap dubte. I del franquisme ni en parlem. Això sí, els mestres de la democràcia són ells.