És vergonyós que vingui a donar lliçons de democràcia segons qui. Concretament, per exemple, aquells que estan impedint, tant com poden, el vot dels catalans residents a l'estranger, amb tota mena d'entrebancs administratius i procedimentals.
De tota manera, la situació més insultant és la que deixa al descobert la negativa de la Junta Electoral Central d'allargar una setmana el termini per fer aquests tràmits des d'altres països, amb mil excuses de mal pagador, i acceptar-lo per al cas dels militars que podran votar a les eleccions del 27 de setembre. Als militars se'ls autoritza el que als civils se'ls nega. A què em recorda aquesta situació?
Que sigui aquesta colla la que vinguin a donar lliçons és per engegar-los a pastar. Lliçons de què? De manipulació? de discriminació de la població civil? D'altra cosa, francament, no se m'acut.
Bé, al cap i a la fi són els mateixos que ordenen escorcolls judicials prèvia notificació als mitjans de comunicació. Tot plegat fa més pinta d'espectacle i de provocació que no pas d'interès per descobrir la veritat. I això sí que em sembla realment greu, que la recerca de la veritat (i dels possibles delictes, si es poden demostrar) sigui secundària i quedi tapada per tantes maniobres matusseres per forçar el sentit de determinats vots, o per impedir-los, segons el cas.
Malgrat tot, no perdem de vista allò que és realment substancial. No oblidem què estarem votant el dia 27, i la resta vindrà sola. De moment, tot sembla una presa de pèl a la democràcia i a la justícia, per més que diguin.
