De tant en tant aniria molt bé que la ciència ficció no fos ficció. Ara mateix, per exemple, em semblaria fantàstic poder tenir alguna mena de màquina del temps que ens permetés saltar-nos un mes, posem per cas.
No, no. No és que tingui cap mena d'odi nadalenc. Res més lluny dels meus pensaments. És pura mandra davant de la irresponsable exhibició de personalisme i d'inconsciència que ens estan mostrant i que em temo que ens tenen encara reservada bona part dels partits polítics, ara que toca fixar data i pregunta per a aquesta hipotètica consulta, i presentar la sol.licitud a Madrid perquè ens cedeixi la competència per organitzar un referèndum.
Si sempre he tingut dubtes sobre el nivell de la major part dels líders polítics actuals, ara aquests dubtes esdevenen una barreja de por i de desídia. I és que costa molt no tancar la ràdio o la tele quan s'arrenca a parlar qualsevol d'aquests cagadubtes habituals.
Ara mateix, fer un salt i passar directament al gener, amb totes aquestes històries resoltes i enfilades seria un enorme descans. Però ja que la ficció segueix sent ficció, només em queda fiar la nostra sort a un lideratge prou valent, capaç prescindir de qui és, ho vulguin dir o no, plenament prescindible per al nostre futur i de prioritzar el país al sobrevalorat consens.
La societat ha parlat. Bé, de fet, fa temps que no calla. Ara és l'hora de la grandesa o del cop de puny a sobre de la taula per acabar amb rutines absurdes. I és que no tinc cap dubte que aquell que sàpigui estar a l'alçada dels temps que vivim l'encertarà, i molt. I es veurà recompensat.
Esperem que el soroll i les estupideses que ens toca aguantar aquests dies siguin només conseqüència d'allò que quan el gat no hi és les rates ballen. Per cert, a veure qui acabarà sent el gat.
