Voltant per qualsevol poble o ciutat Pirineus enllà (i tan enllà com vulgueu), qui no ha sentit mai alguna cosa semblant a l'exclamació sobre com és possible que alguna cosa, ja sigui cartell, rètol, informació turística... no estigui escrita en castellà o, per contra, l'expressió convençuda que amb el castellà es va a tot arreu, que per alguna cosa és una de les llengües més parlades al món? Segur que tant l'una com l'altra ens sonen, dites amb convicció i en la llengua de Cervantes.
Però vet aquí que fins i tot la més gran de les prepotències -lingüística en aquest cas- de tant en tant ha de claudicar a la norma, a l'imperi de les normes i gairebé de les lleis, allò que tant agrada per la Meseta. No fer-ho pot suposar, a banda d'un ridícul espantós, la pèrdua d'una de les marques més emblemàtiques de la modernitat hispana, com ara mateix la marca AVE.
Justament això és el que li ha passat a RENFE que ha fet oïdes sordes als requeriments del Tribunal Superior de la UE a propòsit d'un litigi per l'ús de la marca per part d'un fabricant de bicicletes, que s'ha quedat amb el nom AVE per als seus productes, en detriment dels trens, i tot perquè la companyia no va presentar la documentació en anglès, tal com se li havia requerit.
Ja sabem que anar de sobrat per la vida no sempre és positiu, si no és que es vol acabar rebent allà on més mal fa, malgrat les mentides habituals i l'excusa de mal pagador dels sempre adduïbles problemes tècnics. En aquest cas, l'orgull empresarial i tecnològic ha ensopegat amb la prepotència idiomàtica. Mala sort.