Malament rai quan és l'odi allò que et mou a actuar. I pitjor encara quan aquest odi és el resultat de la no resposta, amb més odi, per part d'aquell a qui va dirigida tanta ràbia. L'odi com a argument i la ira com a praxi no són els millors companys de viatge, però potser són els únics quan allò que es pretén es generar una violència que no existeix però que legitimaria un discurs fals i una reacció contundent.
Aquest és l'escenari que des de fa mesos ens està presentant el nou triumvirat de l'extrema dreta espanyola: PP, Ciutadans i VOX que, tot sigui dit, compten amb el silenci còmplice de PSC-PSOE i Comuns-Podemos. Només cal repassar les hemeroteques per veure que ja fa temps que els tres primers es van rellevant en el lideratge d'iniciatives cada cop més agressives i provocadores, i en una allau de declaracions incendiàries. Catalunya ha estat el seu camp de batalla preferit fins ara, però alguna cosa albiren a l'horitzó perquè darrerament ha hagut accions importants a Madrid (míting de Vistalegre) i aviat a Altsasu, suposadament en defensa de la Guàrdia Civil. I en vindran més.
No cal repassar cadascuna d'aquestes iniciatives. De fet, es defineixen soles només que fugim del fanatisme. La propera, anunciada per al 4 de novembre, però, supera tots els límits de la decència ètica, moral i humana, perquè reflecteix una clara voluntat d'humiliar uns joves i les seves famílies, als quals una baralla de bar ha dut a la presó sota condemna de terrorisme. Realment té alguna justificació anar a Altsasu a cridar segons què, si no és que allò que es busca és una resposta violenta que legitimi una sentència injusta i cruel i una repressió brutal?
Ja està aquí l'autèntic rostre del franquisme, pare del PP, disfressat a Ciutadans i recuperat a VOX. No ens enganyem, són forces violentes que busquen la imposició dels seus principis i l'aixafament i humiliació de qui no pensa com ells. I sembla que ningú sigui capaç de generar un relat polític alternatiu, des d'altres posicions ideològiques. El feixisme torna amb el seu pitjor rostre enmig de la covardia, o de la complicitat, d'aquells que per història, si més no, li haurien de plantar cara. Espanya tanca files al voltant de la seva pitjor essència. I tothom calla.