per en 17 Juny 2013
966 Vistes

Comença una nova setmana, i res no fa pensar que ajudi a sortir d'aquest bucle immens en què ens trobem.  Una setmana més per dubtar si realment anem a algun lloc (diguem-ne Ítaca, independència o com vulguem), per pensar que som un país normal perquè tenim corrupció com els veïns, per dubtar d'aquella llum al final del túnel (versió pepera dels brots verds), per avorrir-nos de la omnipresència futbolística (tot i que s'han acabat les grans competicions) i les ofensives xifres que s'hi mouen, per començar a escoltar els consells  de com s'han de fer les fogueres i llençar els petards, per escoltar el trist mantra de l'austeritat, per tornar a ignorar les mentides que diuen que no s'apujaran els impostos i que els pensionistes no perdran diners...

També serà una nova setmana de fer coses en què gairebé només nosaltres creiem, de pensar que mai no acabem de ser al lloc on voldríem ser, de retrobar vells coneguts o fer noves coneixences, de renegar del temps si no fa prou calor, o si en fa massa...

En fi, que comencem una setmana més sense, segurament, massa canvis a destacar.  Bé, potser, no comencem res.  Potser, senzillament, la vida continua, amb tot i amb tothom de sempre.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.