Ahir, 25 de novembre, va ser el dia internaci0nal contra la violència de gènere i, molt lluny de millorar, tot indica que la crisi també mata d'aquesta manera.
Baixen les denúncies per violència de gènere, però continuen les morts. I la raó és que ni la dona pot fugir davant del seu maltractador, ni les administracions hi dediquen els diners que calen. El resultat, més violència, més mort i, sobretot, major assimilació del fenomen, una perillossísima tendència que creix dia a dia, especialment entre els joves que, cada cop més, identifiquen amor amb control.
La crisi, la manca de recursos per ser independent i la desesperació maten, i també al si de les famílies.
Avui, potser el millor és fer silenci per totes aquestes dones assassinades i per totes les que pateixen, amb una perspectiva de violència contínua, o de mort, en una societat que vol presumir de justa, democràtica i civilitzada. Un cop més, paraules buides.
