No en tingueu cap dubte, la violència, tant per presència com per absència, serà la clau de volta del primer d'octubre. Si tal com anuncien des de fa setmanes les cròniques apocalíptiques dels mitjans i portaveus contraris al referèndum, la suposada tensió social catalana desemboca en violència al carrer, l'estat ho tindrà tot de cara per desplegar el seu exèrcit policial i reprimir-ho tot amb una contundència que ara mateix no podem ni imaginar. Però si, per contra, aquesta violència al carrer no apareix i tot segueix com fins ara, en un clima festiu i pacífic, tot plegat serà molt, però molt, difícil de reprimir, per més que ho intentin.
Ahir, a Barcelona, es van veure els primer brots d'aquesta violència tan anunciada (i tan desitjada per alguns). Però, ves per on, va ser provocada per grups d'ultradreta contraris al referèndum. Grups petits, fàcils de neutralitzar si la policia vol. A l'altra banda, res. Cap resposta, cap agressió. El resultat? el feixisme i la guerra bruta van tornar a mostrar la seva cara més cruel, com ja havien fet en el setge a la seu de la CUP, durant les detencions d'alts càrrecs, o de la mà de jutges i fiscals. Res de nou, de fet. Només que ara s`han decidit a aviar els gossos (amb perdó dels animalons).
Aviat entrarem a la setmana definitiva. I agafem-nos que els nivells de provocació seran duríssims. Ara mateix, amb uns poders de l'estat actuant a la desesperada i sense cap respecte per la justícia ni per la democràcia, tot, absolutament tot, és possible. Però per a mi, insisteixo, la clau de volta serà la presència, o no, de violència al carrer. Si sabem resistir totes les provocacions que han de venir, tot és possible, encara. Si donem la més mínima raó perquè la repressió es posi en marxa, tot el treball d'anys saltarà pels aires. Són uns pocs dies. Intensos, duríssims dies, però definitius. Sense violència al carrer, de debò que gosaran prendre les nostres ciutats i viles a l'assalt l'1 d'octubre?