Vint. Dues desenes. Finalment, aquest sembla que serà el contingent de refugiats de la guerra de Síria que Espanya es dignarà acollir. Vint persones que es repartiran entre Andalusia, Aragó i Catalunya, no fos cas.
Preparem-nos per la foto. Algun altíssim representant del govern en funcions donant la benvinguda a Espanya a aquesta gent que porta mesos arrossegant-se i malvivint per camps de mitja Europa. Una foto bonica de solidaritat i tot el que vulgueu, o una foto d'infinita vergonya, més aviat. Una foto amb uns protagonistes, els polítics -perquè els refugiats només seran atrezzo-, que avui es retraten i demà volen netejar les seves ciutats. Tot un exercici de cinisme i d'hipocresia. Un més, de fet.
Preparem-nos també per a l'onada de veus que cridaran contra el tracte de favor que rebran aquestes vint persones, perquè ja sabem que els d'aquí també tenen problemes i ningú no els ajuda. Preparem-nos per als discursos bonistes que se centraran en oferir a aquests nouvinguts una bona acollida, mentre tanquen els ulls davant d'una realitat de pobresa creixent imparable. O que no es vol aturar.
Vint persones ara. I sembla que fins a cinc-centes en uns mesos. Gran solució al drama dels refugiats. Molt propi d'un país que parla més que fa i on l'única prioritat és el futbol. I també miro cap a casa, un dels punts de recepció previstos, quan parlo d'hipocresia i de boniques paraules buides. Segur que també hi haurà fotos.