Una cosa que acostuma a oblidar la classe política és que el món gira sense la intervenció i que, malgrat el que diguin o facin (habitualment més el primer que el segon), la vida continua.
Ara mateix, enmig del debat de si calen o no eleccions, de si la llista única o les llistes separades, i entre conferència i conferència, el fred segueix arribant, ja se senten les nadales als carrers, els anuncis de La Marató de TV3 s'intensifiquen, les cues a les administracions de loteria són més freqüents cada dia, seguim treballant o buscant feina, mirem si farà sol o si bufarà el vent... en fi, tot segueix, igual que qualsevol altre any, al ritme que marquen les estacions. Perquè el calendari no ens falla mai.
Aquesta societat superinformada (o superdesinformada per excés de veus), de fet, té vida pròpia més enllà del que els nostres dirigents imaginen, i encara que cada dia que passa -suposo que per la incertesa del seu futur més immediat- es faci més evident el ridícul d'intentar alguna cosa que no poden liderar, com és la realitat en què ens movem; això sí, ara mateix amb un cert aire de desencís que les festes nadalenques ofegaran entre cava, pessebres i celebracions familiars, malgrat tot.
I és que nosaltres seguirem les nostres vides, i ells les seves, amb la secreta esperança, per part nostra, que algun dia conflueixin, i així puguem començar a dibuixar una realitat diferent i millor. De moment, res de nou a l'horitzó.