Diuen els defensors de la indissoluble unitat d'Espanya que estem (i estarem) millor units. Ell, segurament que sí, però nosaltres, de cap de les maneres. I és que més enllà d'arguments econòmics, polítics... ara, aquests defensors d'Espanya ens mostren els seus autèntics arguments culturals, en prohibir la presentació de la traducció al neerlandès de la novel.la "Victus", d'Albert Sánchez-Piñol. Per cert, una obra inicialment escrita en castellà i posteriorment traduïda al català, però amb uns continguts que es veu que ofenen la historiografia oficial espanyola.
L'ambaixada espanyola a Holanda va prohibir aquesta presentació, que s'havia de fer a la seu de l'Instituto Cervantes a Utrecht. Per cert, les seus del tal institut són les que el govern d'Espanya ofereix (i el de Catalunya acostuma a acceptar, a través de l'Institut Ramon Llull) per acollir tota mena d'actes culturals relacionats amb la llengua i la cultura catalanes, per allò de no crear "ambaixades", ni que siguin culturals, catalanes i estalviar diners.
La sorpresa dels mitjans holandesos amb aquesta involució cultural del govern espanyol ha deixat pas a la inevitable qualificació de "censura". Així, sense més. I és que no hi ha altra paraula per descriure els fets. Censura, i en el darrer moment. Com en els millors temps del franquisme.
Ara ja ho sabem. Qualsevol acte que tingui a veure amb la nostra cultura, la nostra llengua o la nostra història que passi, d'una manera o altra, per mans espanyoles, pot ser prohibit, censurat i atacat quan vulguin i com vulguin, amb absoluta impunitat, allà on sigui.
Aquests són els que diuen que han de ser els nostres companys de viatge, perquè tot ens vagi millor. Que s'ho creuen. Com més lluny, millor. Perquè només així podrem deixar de ser, tots nosaltres, victus.
