Viatjar és sempre descobrir, retrobar, potser, compartir moments i estones intensos o monòtons amb algú, però viatjar, sobretot és aprendre. Viatgem i aprenem de la gent que anem trobant pel camí, aprenem dels companys de viatge i aprenem de nosaltres mateixos que, en algun determinat moment i per una raó o altra, vam decidir que valia la pena deixar la rutina quotidiana i embarcar-nos en una aventura sempre nova i sempre sorprenent.
L'estiu és el temps dels viatges per antonomàsia. És temps de sortir, d'aprofitar els dies de festa i d'anar a la recerca de tot i de no res, d'anar a trobar allò que el destí ens ofereixi i, al capdavall, de trobar-nos i redescobrir-nos a nosaltres mateixos, perquè viatjar sempre és separació, distància, però també és proximitat, ni que sigui de lluny, i retrobament, tard o d'hora.
Viatgem, doncs, i aprenem i descobrim tant com puguem. O viatgem sense moure'ns de casa, en busca de paisatges que potser ignoràvem, de sensacions noves i de fars que il·luminin el nostre camí en el viatge més intens i més ric en experiències, que és la vida mateixa.