Durant l'Edat Mitjana, la cerimònia de ser armat cavaller, una condició a la qual només s'arribava després d'un llarg procés d'aprenentatge durant el qual calia demostrar els mèrits necessaris per accedir-hi, anava precedida de la vetlla d'armes en la solitud d'una església on, l'endemà, es duria a terme la solemne cerimònia.
Han passat molts segles des d'aleshores, i el sistema feudal ha estat substituït per altres formes d'organització social, però els rituals, sobretot els que van lligats al trànsit, al canvi de condició en la societat, segueixen sent importants i dignes de preservar, tot i que s'adaptin tant com calgui als temps i les circumstàncies en què ens movem, en cada moment.
Avui, sense cap mena de dubtes, és una d'aquestes jornades de vetlla d'armes. Una vetlla d'unes armes diferents, però, ja que vetllarem l'armadura dels somnis i l'espasa de la il·lusió, que han de protegir els moderns cavallers en les mil i una aventures que trobaran al llarg de la seva vida. Avui, jornada de calma tensa, com aquella calma que segueix a la tempesta o del silenci abans de la música. Avui, entre tots, perquè els cavallers d'avui no estan sols, traurem tot el llustre als somnis i esmolarem al màxim les il·lusions, perquè demà tot sigui perfecte, i més enllà de demà, encara més. És el nostre compromís, però sobretot n'és el seu; el seu compromís d'honor i de lleialtat que els durà per les terres de vegades amables i de vegades tèrboles d'un futur compartit.
Avui vetllarem aquestes armes imaginàries però poderoses i respirarem fons. Demà, tot serà diferent, perquè començarà una enorme aventura, sempre plena de sorpreses per descobrir, de dracs per vèncer i de castells per conquerir.