Ahir se'n va fer ressò l'edició digital d'"El País" -la premsa espanyola sempre atenta i sempre àgil-, però era un notícia que ja va publicar el Departament de Justícia el 27 de desembre, tot just abans del dia dels innocents, per cert.
No vull entrar en més detalls, però pagar per obtenir allò que ni per convicció ni per seducció es pot aconseguir, em sembla una pràctica poc recomanable i que, en aquest cas, posa la llengua molt aprop de la ratlla que delimita la prostitució lingüística, en una demostració d'impotència o d'incapacitat molt greus. Trampes al solitari per maquillar les xifres? Si sóc generós, diré que sí, que és això.
Avui sento una vergonya intensa, duríssima, pel concepte de política lingüística que evidencia el meu govern amb aquest tipus de mesures. Vergonya, molta vergonya, i molt poca esperança en aquest futur independent que ens anuncien, especialment pel que fa a les llengües.