Vergonya és el que vaig sentir ahir durant l'estona que vaig estar seguint el suposat debat electoral del TV3. I dic vergonya perquè allò no era cap debat, només era un guirigall en què determinats candidats, en una perfecta exhibició de la seva habilitat dialogant van torpedinar qualsevol intent de desplegament argumental de la resta.
Va ser molt il.lustratiu veure com molts dels que bramen pel diàleg per resoldre les demandes del poble català tallaven sistemàticament qualsevol intenció que consideraven oposada als seus interessos. Tota una demostració de com és la negociació amb Espanya. Ja ho sabíem, de fet. Ahir només en vam tenir una nova mostra amb càmeres al davant.
Un lamentable espectacle, al capdavall, que ni la moderadora, que en cap moment va poder moderar gran cosa, va poder evitar. Admeto que no vaig acabar de veure'l. Vaig pensar que no m'aportava res, absolutament res, aquell orgue de gats que ens havíem de creure que era un debat.
Agrairia, de tot cor, a TV3 -i a la resta de cadenes, en general- que en el futur s'abstinguessin de convocar aquelarres de la intolerància com el d'ahir fins que els representants polítics (i els partits que representen) no aprenguin a estar a l'alçada del respecte que ens deuen. Els espectadors no mereixem que es denigrin en públic les formes i els comportaments democràtics d'una manera tan miserable. Ni que es menystinguin la nostra intel.ligència i la la nostra paciència.
De tota manera, diumenge passarem comptes i posarem cadascú al lloc que li pertoca, per més que bramin.
