Que la justícia espanyola té una doble vara de mesurar (i dir doble potser encara és fer curt), a hores d'ara, és molt difícil de negar. Ja hem vist com les gasten amb els jutges, segons quin sigui el color de les seves declaracions o accions -no crec que valgui la pena tornar-hi-, ja hem vist com es neguen sistemàticament a posar a disposició de la justícia internacional determinats presumptes assassins franquistes, i ara veiem com els crits demanant l'afusellament del president de la Generalitat, entre altres, tampoc no són delicte, encara que sí que ho sigui una paròdia festiva d'una colla de trabucaires.
I és que tot depèn de qui faci què. Ja sabem que res que soni a català, ni a independentista, ni a antifranquista té més recorregut que la inconstitucionalitat, per a aquest sistema judicial. En canvi, l'apologia del feixisme, de la violència i la incitació a l'assassinat s'arxiven sense més miraments i no suposen cap amenaça contra la convivència i la pau social.
Francament, penso que no es pot engendrar una por més gran en una societat que la por a la injustícia generalitzada. La por a saber que l'arbitrarietat pot arribar a ser la seva pauta d'actuació de tots els òrgans de govern. I aquí, justament aquí, és on els fets, una mica més cada dia que passa, ens estan portant, a poc a poc, però de manera inexorable, per tal que l'autocensura derivada de la por es generalitzi, i ens estimem més callar abans de dir res contra l'ordre establert, perquè ens sabrem definitivament indefensos.
I d'això en diuen sistema judicial propi d'un estat lliure i democràtic. Que se'l confitin!
