El vent molesta. Fa apujar el coll de la jaqueta i arrupir coll i cap. Però el vent neteja l'aire i escampa la boira, tot deixant, al seu pas, un cel net, clar i lluminós.
Ahir, el vent s'hi va posar de valent i va fer net. Va fer fora el barret gris cendrós de la contaminació, va foragitar la boira densa de massa dies i ha dut neu i aire nou a un estiuet a destemps. Així i tot, ens va tancar tant com va poder, o tant com ens vam deixar, a casa, perquè és mal company de camí, si volem voltar. I avui segueix, potser ja sense tanta empenta, però segueix.
Hem tornat a veure el blau intens d'un cel enyorat i net i els estels penjats de la nit. Pot semblar tot plegat molt naïf, molt innocent, però la llum i el sol són vida; i si ha de ser un bon cop d'aire qui ens els retorni, benvingut. I mentrestant, ni que sigui des de darrere dels vidres, mirarem embadalits el paisatge retrobat, els colors d'una tardor ja avançada, i oblidarem, per un temps, la uniformitat grisa de la boira densa.
Costa una mica d'acceptar, però una bona sacsejada, un bon cop d'aire fred, tot sovint és el millor -potser l'únic- remei per retornar-nos la cara més amable de la vida i de tot el que ens envolta, i que de tant en tant se'ns fa esquiu.