per en 3 Novembre 2016
387 Vistes

Avui comença la festa.  Avui sabrem la composició del nou govern de Madrid i podrem començar a intuir la que ens ve a sobre.  Si quatre anys (gairebé cinc, per obra i gràcia de la incapacitat generalitzada) de majoria absoluta del PP han estat un constant joc dels disbarats recentralitzadors, una nova legislatura, amb el suport de Ciutadans i la connivència del PSOE pot ser encara més distreta.  De moment, fins i tot Esperanza Aguirre torna a treure el cap, potser envejosa del protagonisme dels barons socialistes.

Del PP ja sabem què en podem esperar.  De Ciutadans, només cal mirar allà on donen suport al govern de torn (ajuntament de Lleida, sense anar més lluny) per veure com funcionen.  Pel que fa al PSOE, no ens enganyem, es mou entre el ribot de Guerra i la demagògia que amaga la corrupció a Andalusia.  Si ajuntem els tres elements en la proporció que correspon, que déu ens agafi confessats.

Per la nostra banda, començo a tenir la mosca darrere l'orella amb la calma tensa que s'hi respira.  I és que hi ha massa qüestions importants per resoldre, i no acabo de veure de quina manera.  D'una banda, els pressupostos;  d'una altra, les lleis de desconnexió i l'hipotètic referèndum i, des de fa unes hores gairebé, una possible reunió entre presidents per pactar qui sap què.  Això per no parlar d'un partit prou important que ara que té nom ha de reconstruir-se i decidir què vol ser, com i amb qui.  Tot plegat, moltes incerteses.

Digueu-me malfiat, però no tinc massa clar cap a on anem ni què ens espera els propers mesos, o anys, diguin el que diguin uns i altres.  Com sempre, no ens queda altra que esperar i veure què va passant, perquè tot es cou lluny, molt lluny, de la gent del carrer.  I així ens va.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.