Ja fa temps que el socialisme, a tota Europa, es va apagant com un foc cada cop més feble que ja només pot fer fum. En el cas del socialisme espanyol i de la seva corretja de transmissió a Catalunya, la brasa es va apagant de manera accelerada, la qual cosa provoca un fum especialment dens.
Sentir Miquel Iceta mirant de justificar l'acord amb Ciutadans amb allò de votar la dreta menys dreta, quan la formació de Ribera neix de la xenofòbia contra la nostra llengua i no s'està de defensar els seus representants que festegen públicament amb el feixisme, no sona massa socialista. Més aviat em sembla que ens té per idiotes. Però bé, no és cap novetat. De ben segur que Iceta ha seguit els consells del seu president Àngel Ros, que ja està més rodat, en aquestes qüestions.
Per la seva banda, veure Pedro Sánchez intentant vendre el seu més que provable acord amb Ciutadans és veure'l vendre fum. Només fum. És un acord que no serveix per res, perquè encara necessita desenes de vots per consumar una investidura, i perquè es fonamenta en impossibles, com aquesta nova estafa democràtica presentada com a reforma exprés de la Constitució que no es podrà fer sense la connivència del PP. Que potser ja ho tenen parlat, també, i som a les portes de la gran coalició? Ah! I fantàstic el fum d'eliminar diputacions i crear consells provincials d'alcaldes. Transvestisme institucional en grau superlatiu.
No sé com acabarà el sainet polític madrileny. Ni em preocupa gaire, de fet, perquè, en qualsevol cas, no ens farà cap servei. El que en el fons em sap greu és veure com una ideologia amb tanta història com el socialisme, en mans dels seus actuals defensors, esdevé només un zombi que encara no sap que és mort i enterrat i que l'únic que pot irradiar és el fum de la seva pròpia descomposició. I d'això en diuen futur i regeneració.