Què voleu que us digui, però quan sento que algú parla de la "vella guàrdia", en l'àmbit que sigui, no puc evitar sortir corrent en direcció contrària. I aquest cap de setmana ens hem fet un tip de vella guàrdia a propòsit de la presentació de la candidatura de Susana Díaz per dirigir el PSOE, ben escortada per tot el ramat de vaques sagrades del socialisme espanyol, en una foto, com a mínim, inquietant.
Costa molt imaginar que la renovació d'un partit com el PSOE hagi de venir de la mà d'algú que es deixa acompanyar pel suposat senyor X dels GAL i actual prejubilat de luxe en un consell d'administració del qual no té cap pudor a dir que l'avorreix, d'aquell altre sinistre personatge del ribot i l'estatut que no havia de poder reconèixer ni la mare que el va parir, d'aquell passerell de l'apoyaré, d'un trist i perillós ex-ministre de l'Interior, i de tants i tants barons i baronesses amb historials més que lamentables, especialment pel que fa a Catalunya. Per cert, sempre m'ha fet gràcia això dels títols nobiliaris associats a un partit suposadament d'esquerres i autoproclamat socialista.
Sigui com sigui, ja s'ho faran, que no és la meva guerra, aquesta. Però admeto que el que sí que em desperta una morbosa curiositat és veure què diran els seus col·legues catalans, tant els que embogien, com si del lliurament dels Òscar es tractés, cridant el cavaller blanc que fes fora el drac Rajoy, com, sobretot, la vella militància que es llença entusiasta al coll de cada líder que apareix, no sé si amb la candidesa del creient o si marcant posició, no fos cas. Encara són molt recents algunes declaracions públiques, a tots els nivells territorials, i serà bonic veure què hi tenen a dir els socialistes catalans (cada dia més complicat de dir) d'aquesta possible futura líder que no té cap pudor a defensar el corredor mediterrani quan la costa passi per Madrid.