Definitivament, ens prenen per imbècils i no saben que no ho som. Aquest podria ser el resum dels jocs espirituals que el PSOE ha muntat aquest cap de setmana, a major glòria del seu vell/nou líder i del seu vell/nou ideari. Un ideari, per cert, que es fonamenta, en bona part, a repetir fins a la sacietat que són d'esquerres, no fos cas que ho oblidessin -ni que només sigui a nivell de discurs-, ara que de socialistes, més enllà del nom, que sempre fa progre, tenen tant com jo de magnat de les finances.
Però el moment més absurd de tot plegat arriba quan Pedro Sánchez proclama, sense cap rubor, que ni parlar-ne de referèndum a Catalunya i que cal recuperar una idea tan vella i alhora tan nova com la de Gregorio Peces Barba i la seva Espanya Plural. No està gens malament un salt enrere de quatre dècades que ens situa, si fa no fa, en allò de la diversitat dels homes i les terres d'Espanya del franquisme, un tòpic tan inútil com la pluralitat de l'estat de les autonomies o el federalisme asimètric. Fum, tot plegat.
On ha viscut, aquestes darreres quatre dècades, aquesta gent? Voler tornar a la casella de sortida com si res no hagués passat és ser imbècil o pretendre que ho som tots els catalans, i no sé que m'estimo més. Parlar ara d'un nou pacte constitucional (amb una reforma, per cert, per aritmètica parlamentària impossible si realment es vol avançar en l'autogovern) quan no han sabut ni respectar la paraula donada respecte a la reforma de l'estatut no és ja ni música celestial, és una presa de pèl insuportable. Almenys ara sabem, sense cap marge de dubte, on són PSOE i PSC pel que fa a Catalunya: a la mateixa trinxera que PP i Ciutadans. I ara ho sap tothom, no només els habitants d'algunes ciutats en què, des de l'ajuntament, ja fa temps que se'ns havia explicat aquesta vella/nova ideologia. Si els vell socialistes de debò alcessin el cap... Que sols s'estan quedant.