Encara que sembli mentida, o que se'ns aparegui com una missió impossible, o acabem assumint que som el producte d'una conspiració còsmica que tot ens ho posa difícil, de tant en tant, la vida ens somriu i ens en sortim.
De vegades, contra pronòstic, som capaços de traçar un projecte a mig termini, d'executar-lo amb constància i de posar-hi tot el que tenim, tota la nostra capacitat i tota la il.lusio, i gairebé per casualitat (o com a resultat d'un treball ben fet, més ben dit), ens en sortim.
Corren temps difícils on llençar la tovallola és, ens molts casos, gairebé és inevitable. Però malgrat tot, no estem condemnats al fracàs sense remei. No està escrit enlloc que som víctimes de tots els mals. Tenim l'obligació individual i el deure amb tothom de no rendir-nos i d'explotar al màxim tot el nostre potencial, perquè només així, només si no perdem mai la capacitat de creure en tot allò que som capaços de fer, ens en sortim.
Demà, algú començarà una feina nova. Algú que haurà estat preparant-se, sabent que potser no li servirà per res, però sense defallir. Demà, algú sabrà que la constància haurà valgut la pena. Demà mateix, algú haurà vençut totes les seves pors. Demà, algú se n'haurà sortit. L'enhorabona.