És moneda d'ús corrent la lletania que afirma que els mitjans de comunicació catalans manipulen la societat i impedeixen la pluralitat de pensament i d'expressió. Per contra, la segona estrofa de la mateixa cantilena afirma que la pluralitat és patrimoni dels mitjans espanyols.
Però ves per on que només cal que aparegui un estudi que, senzillament, es dediqui a comptar tertulians i opinadors, i aquest castell de cartes (i de mentides) s'ensorra. De passada, aquest mateix estudi deixa clar que si en algun lloc hi ha pluralitat d'opinions expressades a mitjans públics és, justament, a Catalunya.
Agafem una setmana qualsevol, mirem els programes d'opinió, comptem les persones que hi intervenen en funció del seu pensament polític i ja ho tenim: una radiografia perfecta. I és que no hi ha res que pugui resistir la força dels números.
Tot sovint la veritat, per damunt de les opinions benintencionades (o malintencionades), només pot aforar comptant. I això justament és el que volem fer nosaltres diumenge: comptar-nos. I fer-ho amb la pulcritud científica dels números.