Veient tot el que està passant aquests darrers dies a Sants, no em puc treure del cap les paraules de fa uns sis mesos de l'exdiputat Cañas: "os montaremos un Ulster que os vais a cagar", un posicionament molt clar en uns moments en què les notícies sobre la presència de personal del Centro Nacional de Inteligencia a Catalunya, per mirar d'aturar el procés independentista anaven apareixent a tots els mitjans.
I és que l'esclat de violència de Sants em genera molts dubtes. El primer, per què una reacció tan violenta, i tan continuada. Can Vies no és el primer, ni serà el darrer, local desallotjat, i no recordo una reacció com aquesta. El segon, per què la violència del primer dia es va dirigir cap a TV3, un mitjà socialment molt defensat com a servei públic i ara clarament amenaçat per les polítiques del ministre Soria. A més, tenim la immediata tramesa de 300 efectius de la Policia Nacional que ningú, des de Catalunya, havia demanat i que, de moment, estan de vacances pagades (per tots nosaltres) en un hotelet de Calella. Que potser es vol insinuar que els mossos no són capaços de resoldre la situació i que cal que sigui l'Estat i la seva policia qui prengui el control de la seguretat a casa nostra?
Però per damunt de tot, hi ha un parell de dubtes que em preocupen especialment. Si una suposada bufetada (encara per demostrar) a Pere Navarro va disparar una tempesta de declaracions sobre els efectes d'un suposat clima de violència latent a Catalunya per culpa de l'independentisme, uns aldarulls sense precedents, com els d'aquests dies, només desperta un silenci molt significatiu, en aquesta mateixa línia. I finalment: calia enderrocar Can Vies justament ara, a tocar d'uns resultats electorals que donen una majoria molt més que clara a les forces independentistes?
Xavier Sala-i-Martín i Antoni Bassas, dos personatges poc sospitosos de paranoics, llencen l'interrogant sobre qui pot haver realment darrere de la violència d'aquests dies. Molt significatiu.
No sé si ja hem creuat aquell punt de no retorn cap a la independència, més enllà del discurs oficial. I més quan llegeixo que el poder judicial espanyol planteja la pregunta de si una futura Catalunya independent acceptaria seguir sota la corona espanyola (també molt significatiu), però tot el que estem vivint aquests dies em fa pensar en una negociació (o un pols, com vulgueu), on tothom juga les seves cartes (de manera neta o bruta), davant d'un canvi històric d'altíssima volada. Una negociació que, fins i tot, justificaria la premonició de Cañas de fa uns mesos, de convertir els carrers de Barcelona en un escenari de kale borroka i, de passada, l'independentisme en ETA, que és la comparació que estic començant a trobar a faltar, vista la tendència argumental dels darrers temps.
Alguna que altra resposta i algun que altre aclariment no farien cap mal, ara mateix. Però molt em temo que hi ha massa coses que no es poden dir, ni mirar d'explicar.
