La setmana passada va morir Joan Barril, periodista i director del programa "El Cafè de la República", de Catalunya Ràdio. Se n'ha dit molt del seu valor i de la seva aportació a la comunicació, sobretot pel seu to tranquil. Però avui voldria recordar-lo com la persona que durant un temps ens va acompanyar a nosaltres, als de casa, de tornada abans de sopar, amb la seva paraula amable i reposada.
Amb Joan Barril vam aprendre a escoltar sense estridències, a mirar el món amb un gest afable i, sobretot, a compartir una estona de ràdio, com abans que la cultura de la imatge es fos omnipresent. I els meus fills, encara molt joves, van descobrir un món de paraules capaç de seduir-los entre unes notes musicals estranyes, o entremig de noms de nens i nenes que havien nascut a qualsevol hospital del país. Amb Joan Barril vam aprendre a ser una mica més savis, més reposats i, una mica també, millors persones.
Que descansi la veu tranquil.la i afable que ens va fer imaginar mons impossibles i que ens va retornar la màgia i la fantasia de la infantesa, tot fent-nos escoltar històries, novament, des de la serenor i la pau del vespre, ni que ja no fos a la vora del foc, sinó a dins d'un cotxe o, través d'una ràdio de piles, entre les rajoles de la cuina. Que descansi en pau una petita part de les nostres vides.