La futura trobada -ara ja tot indica que inevitable- entre els presidents Mas i Rajoy va camí de ser el paradigma de la inutilitat política d'una reunió al més alt nivell.
Si fins ara ja teníem clar que tots dos defensen posicions absolutament incompatibles (votar o no votar), ara surt la FAES, l'autèntic govern espanyol a l'ombra i qui, de fet, dicta la ideologia a seguir a l'estat, i afirma que la tercera via no és solució, ans al contrari.
Tota una plantofada espectacular a aquells que, tant des d'aquí com des d'allà, acostumen a entonar cants de sirena federalistes, confederalistes i similars. I també a tots els que clamen per una reforma constitucional que ho faci possible. Una reforma, dit sigui de passada, que mai no es podrà fer sense els vots del PP a les Corts.
La part bona de tot plegat és que es van aclarint les alternatives. Per al PP, la cosa passa per aprofundir en la recentralització, amb els ulls ben posats en la recuperació, segons ells perduda, de la unitat d'Espanya. Per al Govern de Catalunya, per la fermesa en un compromís amb la societat, ara ja sense marxa enrere.
Un escenari prometedor per a una trobada inútil. Cal fer-la perquè es pugui aixecar acta d'aquesta inutilitat, però. Ara, cal esperar el pas següent, que ja només es podrà fer des d'aquí. A veure què hi diran tots (remarco "tots") els partits catalans, perquè la societat, el país real, el nostre de debò, ja fa dies que s'està expressant, de manera majoritària i amb una claredat absoluta. Tant com el darrer vídeo de l'ANC i Òmnium. I és que ara és realment l'hora. Caldrà veure si la política sap estar a l'alçada (ni que només sigui per un cop).
