Ja hi som. Encara amb el rastre més o menys indiscret dels excessos de tota mena d'una nit sempre excessiva i amb la punyetera boira a l'altra banda de la finestra, ja anem pensant bons propòsits, bones intencions i grans objectius que ens plantejarem en veu baixa o a crits, si cal, amb l'esperança que l'any que tot just arrenca ens sigui grat i venturós.
365 dies per endavant, abans no ens tornem a trobar al punt on som ara mateix. 365 dies que dibuixaran el primer any de la resta de la nostra vida, dia a dia, minut a minut. Així és que fora mandra, ja des del primer segon, fora excuses de mal pagador i fora, ja posats, aquells juraments impossibles de complir que tant ens agrada de fer i que tan cara factura ens acaben passant. Agafem la motxilla de la nostra història particular, ara que hi hem posat un any més a dins i tirem milles cap a allà on realment vulguem, de la manera que més ens agradi i amb la companyia que escollim per tirar endavant.
Més enllà de grans expectatives i d'enormes desigs, m'agradaria que aquest any nou sigui el vostre gran any, l'any de la vostra vida, fins i tot. Aquell any que cadascú de vosaltres (de nosaltres, de fet, perquè m'hi incloc) pugueu recordar amb dolçor i enyorança d'aquí a molt de temps. I per què no ho hauria de ser? Ben mirat, com gairebé sempre, aconseguir-ho només depèn, en molt gran mesura, de cadascun de nosaltres i de les nostres ganes de fer aquest objectiu -aquest somni, fins i tot- realitat.