Quan un govern no té altre argument que la por, i més si aquest argument no se basa en cap argument mínimament científic, sinó en l'alarmisme gratuït, és que està intentant defensar una causa que sap perduda.
Això és, justament, el que està fent el govern del Partit Popular amb Catalunya pel tema de la independència. Primer van ser els auguris d'aïllament internacional, després va mobilitzar el poder judicial i l'exèrcit, més endavant els grans agents econòmics i suposo que ja només podem esperar un pronunciament de la jerarquia eclesiàstica, del cap de l'estat o, si fos el cas, una abducció extraterrestre o l'apocalipsi zombi. No els queda gaire més munició.
De tota manera, aquesta autèntica ràfega d'amenaces cada cop té menys efectivitat, perquè d'una banda no té cap fonament raonable i, d'una altra, sovint prové de gent amb tanta credibilitat com el Banc d'Espanya, tot un exemple de professionalitat en la supervisió econòmica, sobretot els darrers anys.
Els agradi o no, tot plegat no és gran cosa més que el tren de la bruixa, on diferents personatges es van alternant per espantar els viatgers, sense més conseqüències. De tota manera, i això només dependrà de nosaltres, hem de vigilar de no caure en el parany d'un tren, com el de la bruixa, que ens acabi desembarcant al mateix punt de sortida. Però aquesta és tota una altra qüestió, en la que sí que jugaran les matemàtiques i la voluntat de tots i cadascun de nosaltres, no les paraules de qui se sent, o se sap, lligat, o deutor, de qui sap què, com aquests que tant parlen aquests dies.