Moltes coses s'expliquen només perquè són tradició, aquest estrany conjunt de normes o de maneres de fer que es transmeten generació rere generació de manera automàtica i sense gaires canvis. L'estiu, n'està ple de tradicions que es perpetuen sense massa reflexió sobre tot allò que comporten. Al capdavall, sempre ha estat així.
Són tradició les curses de braus. És tradició que, de tant en tant, un torero mori envestit per un toro, per demostrar que el risc existeix. És tradició el toro de la Vega. Són tradició els correbous i tota mena de festes amb maltractament animal. Són tradició des borratxeres col.lectives a les festes patronals i, al capdavant de totes, també per calendari, els excessos alcohòlics per Sant Fermí. I són tradició les violacions a l'empara de l'ambient festiu i sempre amb arguments tan consistents i tan gràficament i periodísticament recurrents com que les víctimes anaven begudes, o mig despullades, o el que sigui.
Enguany no ha estat cap excepció i cada dia ens arriben notícies de noves violacions a Pamplona. Fins i tot tocaments a policies (evidentment dones) d'uniforme. Hem de suposar que, en aquest casos, el tema vestimenta i estat etílic de la víctima no es poden tenir en compte per mirar de justificar res. Tot plegat confirma que els abusos dels homes sobre les dones i el seu dret a la violació encara estan prou assumits entre determinades capes socials com a fets naturals, per més que les lleis diguin el que diuen.
I finalment, també deu ser tradició l'absoluta impunitat des membres de la Guàrdia Civil. Fa un parell de dies, un dels seus membres participava en una violació col.lectiva enregistrada amb un telèfon mòbil i tot. Discreció mediàtica absoluta que mai va gaire més enllà del titular quan hi ha implicat un membre dels famosos cossos i forces de seguretat de l'Estat. Provem d'imaginar que passa el mateix a Catalunya i que l'agressor és un mosso d'esquadra? Per sort, no és el cas.