Un any més, Tots Sants. Bé, de fet, una castanyada més, disfressada de halloween, el nou uniforme oficial de les modernes castanyeres, potser.
Hi haurà qui defensarà a mort el nostre moscatell, els mostres moniatos i les nostres castanyes, i se li trencarà l'ànima nacional en veure la invasió de gent vestida de mort vivent, en una mena de macabre carnaval de tardor. És el que hi ha. Som un país fet a tot, fet a conservar allò més nostrat i a incorporar a la nostra vida qualsevol cosa que, vingui d'on vingui, ens la faci una mica més divertida i agradable. I si pot ser en companyia, encara més.
Ahir, vam tornar a riure i a compartir vetllada amb aquells que ens estimem. I ens vam sentir vius, fotent-nos del mort -en aquest cas fictici- i del que el vetlla; i ben conscients i contents de ser-hi, encara.
Tots Sants. Recordem els absents i ens conjurem per seguir amb els presents, enmig del perfum dels panellets i el gust de tardor de les fulles seques i del fum de les castanyes.