Finalment, tot arriba, fins i tot la fi d'aquestes setmanes nadalenques, amb els seus rituals, les seves celebracions i els seus excessos. Avui, diumenge, un bon dia per plegar veles, desmuntar el parament de coloraines i llumetes que han presidit casa nostra aquests dies i per anar retornant a la normalitat, a la rutina, sabedors que incomplim la tradició que faria conservar el pessebre fins a la Candelera. Però ja n'hi ha prou; no cal més, i els Reis, entre altres coses, ens han portat aquest retorn al ritme habitual de les nostres vides.
I demà, dilluns, dia de tornada absoluta. Les ciutats i els pobles recuperaran la seva dinàmica quotidiana, els nens tornaran a l'escola, la gent que ha fet festa uns dies, a la feina i, sense ni adonar-nos, deixarem enrere el Nadal, sabedors que l'any vinent, hi tornarem.
És curiós comprovar que ens movem una mica al ritme de cicles que es van repetint. Des del que marca el calendari, amb els seus dotze mesos, fins a aquest nadalenc que tot just tanquem, la Setmana Sant, l'estiu, el curs escolar... D'una manera o altra, ens cal alguna cosa que ens orienti, que ens fixi unes pautes que ordenin la nostra vida. Imagino que això ens dona seguretat i referents clars, definint-nos petits punts d'arribada al llarg de l'any, que ajuden a fer més confortable la rutina.
Comencem any, com aquell que diu, i retornem a les setmanes sense festes intercalades. Temps de començar projectes i de pensar què farem aquests propers mesos. Un bon moment per recomençar, per fer net de tot allò que cal abandonar i de reprendre l'activitat carregats d'energia i d'il·lusió, malgrat totes les complicacions, però sabedors que sempre podem construir un futur millor, i que és possible, si ens hi posem de debò.