Marxem de vacances amb la il.lusió de descobrir coses noves, paisatges, maneres de fer diferents a les habituals, i amb l'excitació de la descoberta i de la desconnexió de la rutina. I al cap d'uns dies tornem, i ho fem amb una barreja de recança per haver d'abandonar una realitat breu, gairebé irreal, i amb l'enyorança de tot el que vam deixar a la partida.
Tornem carregats de records, d'imatges, de vivències i de sensacions, però també de ganes de retrobar el nostre espai habitual, la família, els amics, els topants quotidians que conformen la nostra realitat. I també tornem amb ganes de compartir uns dies diferents amb els nostres.
Marxar i tornar. Descobrir i retrobar. Segurament les dues cares d'una mateixa moneda, d'una mateixa realitat, la nostra. Poder marxar de vacances és girar per uns dies la moneda i mirar la cara que se'ns amaga durant tot l'any, amb la seguretat que a la tornada hi haurà la realitat de sempre, la que ens estimem i la que ens omple d'esperances, d'il.lusions i de fantasies quotidianes, fins i tot.
Recuperem el ritme normal, amb el record del que hem vist i viscut, i amb el desig de reprendre la nostra vida en el mateix punt que l'havíem deixat i amb energies renovades per fer més dolç i més engrescador el retrobament.