L'estiu és un temps propici per a les novetats, per a la descoberta de nous paisatges, ciutats, cultures, maneres de fer, idiomes, per a la descoberta, al capdavall, de gent diferent a l'habitual i de realitats que poc o res tenen a veure amb la nostra.
D'altra banda, l'estiu també és un temps de tornada. Perquè tot viatge té el seu punt final i sempre ens acaba retornant a la nostra realitat, a la nostra rutina, a la feina o els estudis, als nostres problemes i a les nostres il.lusions, als nostres fantasmes, a la nostra gent...
És curiós constatar com ens agrada avançar per terrenys que no coneixem, però com, potser amb un pòsit de pena per tot el que deixem enrere, ens sentim de segurs en la nostra realitat, en el nostre terreny conegut, en els nostres espais.
Marxem, tot sovint, per deixar enrere moltes coses i a la recerca de nous mons, però sempre acabem tornant amb el sentiment de recuperar casa i normalitat, amb el regust dolç del record i amb la serenitat d'una calma i d'una seguretat retrobades.