Fa una pila d'anys vaig trobar, en una botiga de souvenirs, un amb un text que venia a dir que el retorn fa oblidar l'adéu. Suposo que depèn del motiu de la marxa, perquè en molts casos, el retorn, allò que fa oblidar és més l'absència que no la marxa pròpiament dita.
Sigui com sigui, el retrobament després d'un viatge sempre és motiu d'alegria, tant per tornar a tenir la persona a prop, com per la maleta plena de vivències, sensacions, anècdotes, imatges... amb què torna i que val la pena compartir.
Tornar és deixar enrere una experiència, una aventura, alguna cosa diferent a la rutina i recuperar el ritme monòton de la quotidianitat, però amb un bagatge nou que, si el viatge ha estat prou satisfactori, no s'abandonarà mai més.
Tornar té aquest gust agredolç de la final d'alguna cosa, però també del retorn a casa.