A poc a poc es van endreçant les coses, a nivell polític. Ahir vam saber que Artur Mas renuncia a la seva acta de diputat. Ja ho va dir, de fet, que ell no seria altra cosa que expresident. Una actitud molt lloable i digna dels països realment avançats, on la figura institucional del president no admet reciclatges en, posem per cas, el senat, que també es va constituir ahir i on vam poder veure una desfilada de personatges de dubtós passat i d'imprevisible futur, sempre i quan la justícia espanyola fos una mica menys espanyola i una mica més justícia, al costat d'expresidents diversos que es veu que atorguen el valor que atorguen a la seva antiga presidència, a canvi de seguir figurant, sigui on sigui. Ho admeto, se'm fa estrany veure un exlehendakari presidint la cambra baixa espanyola o un expresident de la Generalitat escalfant un escó de l'alta. Una mica és allò del funcionari que ha passat el temps imprescindible en una destinació incomoda i finament pot triar on anar a raure.
I és que dóna molt de si, el senat, una cambra mig barreja de cambra funerària i de galeria dels errors (i dels horrors), políticament parlant, que passa per cambra de representació territorial i que, de tan territorial com és, prohibeix que s'hi parlin altres llengües territorials diferents de l'espanyola. Curiós. Bé, prou coherent amb molts dels seus membres, de fet.
I tornant a casa, perquè enlloc com a casa, la nova diputada de la CUP al parlament, Mireia Boya, ha anunciat que farà servir l'occità en totes les seves intervencions a la cambra. L'encoratjo a fer-ho, sempre i de manera sistemàtica. Aquesta serà la manera de recordar-nos que l'occità és llengua oficial a Catalunya des de fa uns quants anys, una realitat que molts no coneixen i que altres ignoren.
Bé, a poc a poc, les coses es van posant a lloc, allà i aquí. Digueu-me provincià, però em quedo amb la manera d'aquí.