Caldria anar revisant els diccionaris per afegir-hi una nova accepció al terme "tolerància" que tingui a veure amb connivència i complicitat. Si més no, aquesta és la reflexió que em va venir ahir al cap després de llegir els comentaris d'Albiol i Ribera, dos grans defensors de la tolerància (cap a ells i els seus, evidentment) a propòsit dels incidents del cotxe de Vic.
Vejam. Diu Albiol que troba comprensible l'indicent (o l'agressió, com vulgueu) cap a la plantada de creus grogues. Per la seva banda, Ribera, en un to similar, afirma que quan l'estat desapareix, alguns es prenen la justícia pel seu compte, en un nou exercici d'empatia cap als agressors i de deformació grotesca del concepte de justícia. En tots dos casos, uns justificació i defensa explícites de la violència. Res de nou, però ara més clarament que mai, potser.
Sigui com sigui, sempre el mateix exercici de culpabilitzar la víctima. És el clàssic "és que van provocant", "fa dies que s'ho buscava" o "si és que es vesteixen com a putes". Passen els anys, passen els líders, però el fons, les conviccions i els arguments no canvien. Vivim -tornem a viure, de fet- la perversió absoluta de conceptes com ara "ordre" o "llibertat" i la inmunitat de determinades forces (o tropes) vives, i ben vives.
Definitivament, cal actualitzar els diccionaris per adaptar-los a la realitat. Fet i fet, potser, el millor seria fer un nou diccionari català-feixista, per entendre correctament l'autèntic significat de moltes de les paraules i expressions que amb absoluta impunitat deixen anar, dia sí i dia també determinats personatges. Aquests d'avui són només un parell d'exemples, però en trobaríem a patades, de semblants. Fins i tot més enllà de les formacions que representen. L'extrema dreta, el feixisme, ha tornat, i molt em temo que per quedar-s'hi una bona temporada, amb la connivència i el beneplàcit de massa gent d'ideologia suposadament llunyana. Les noves fornades de camises blaves ja són aquí.