Un senegalès mort a Salou en circumstàncies, si més no, no del tot clares i novament salta a les portades el tema de la venda ambulant clandestina, el conegut com a top manta.
Per començar, si us plau, no siguem hipòcrites: qui no ha comprat mai res a un d'aquests venedors? Dit això, i acceptada la realitat, podem començar a parlar de falsificacions, dels drets de les marques, de la suposada pèrdua de negoci per a les botigues (tot i no sé jo quanta gent que compra determinades marques als manters pot pagar els originals) i tot el que vulgueu, però estarem parlant, un cop més, de preservar els drets dels més poderosos, els fabricants, i de la impunitat dels autèntics delinqüents, els falsificadors.
L'altra cara d'aquest negoci són els venedors. Persones sense ofici ni benefici en un país que no és el seu al qual han acabat fent cap fugint de la pobresa o de la guerra. Però justament ells, la baula més visible d'aquesta cadena, són els criminals i els perseguits.. Fins que un dia, com ha passat ara, moren abans de ser detinguts, víctimes d'un sistema que vol ignorar els sense papers fins fer-los invisibles, o fins a deportar-los.
D'altra banda, determinats crits a favor de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional i contra els mossos, en algunes concentracions de Salou fan pensar en alguna mena d'utilització política dels drames humans. Aquest no és un detall menor en aquest cas.
No és senzill trobar la solució a un negoci de fabricació i venda de productes falsificats que mou milions i milions arreu del món. Però en qualsevol cas, l'afer no es resoldrà mai perseguint el venedor final, a no ser que del que es tracti és d'amagar les misèries de la nostra societat. Però tampoc defensant a ultrança un comerç que no paga impostos i que no segueix cap norma de les que compliquen fins a límits insospitats la vida als botiguers. I aquí és on es troba a faltar la política. L'autèntica política comercial, i no només l'actuació de la policia.