per en 18 Desembre 2013
544 Vistes

Si hem de fer cas de les darreres estratègies (per dir-ne d'alguna manera elegant) del PP, ja donen per feta la consulta sobre la independència.  D'una banda, les recents declaracions del ministre Garcia-Margallo sobre la necessitat d'explicar als catalans què comporta, segons ell, ser independents,  però sobretot, la impugnació dels pressupostos de la Generalitat  davant el Consell de Garanties Estatutàries perquè inclouen una partida destinada a consultes, tot i saber que la impugnació tindrà molt poc recorregut.

Les declaracions del ministre són inòqües.  Un nou exercici de demagògia i catastrofisme del personatge, de fet.  Però la impugnació dels pressupostos és, senzillament, indigna d'aquells que porten mesos i mesos bramant per uns pressupostos nous i que s'omplen la boca de la necessitat de pensar en la gent i no en qüestions identitàries.  Bonica manera de fer-ho endarrerint l'entrada en vigor d'uns pressupostos per un motiu tan social i tan poc identitari com per una partida per a consultes.

Val a adir que aquest comportament, d'un infantilisme absolut, només podia ser cosa d'Alícia Sánchez-Camacho, una política totalment superada per les circumstàncies que només pot navegar entre l'absurd i, segons ella mateixa diu, del ministre Montoro, un personatge al qual els conceptes de respecte i de rigor polític li van molt, però molt grans.

Entre l'infantilisme, l'estupidesa i la deslleialtat es mouen, i em temo que es mouran a partir d'ara, moltes iniciatives dels populars (i de Ciutadans, que ràpidament s'ha sumat a aquesta pataleta).  Malgrat tot, símptomes inequívocs que ens veuen més a fora que a dins.

Publicat a: Actualitat
miquel pubill
jo,impugno al P.P
18 Desembre 2013