per en 8 Novembre 2017
716 Vistes

Ja són aquí.  Si algú havia pensat que la usurpació del Govern per part de l'Estat era poca cosa o un simple detall anecdòtic, ja pot anar canviant de discurs.  Els homes de Madrid van desembarcant a la Generalitat i, com sempre han fet els conqueridors, ho fan portant la vera fe i els seus costums més identitaris.  Un detall gens menor:  el castellà fa fora el català per a determinats usos administratius interns.  Una anècdota?  Personalment, penso que no, però és el que tenen les conquestes, que també imposen la llengua.

No tinc ni idea de quant ha de durar aquesta ocupació, però em temo que molt més del que m'agradaria.  A veure si ho entenen tota aquesta colla de polítics curts de mires i de gambals que no tenen cap pudor a admetre que fan el que volen, en funció dels seus interessos, al marge, fins i tot, del programa de govern o de la voluntat de la societat, i que encara tenen a santa barra de reivindicar-se com a solució miraculosa de tots els mals.  A veure si ho entenen també la resta de polítics coherents, tant com aquells que avui són a presó o a l'exili per no trair els seus compromisos.  I a veure si ho entenem tots nosaltres, cridats a votar d'aquí a unes quantes setmanes;  perquè nosaltres, al capdavall, som els únics que podem atorgar o prendre el poder als representants que nosaltres, individualment i com a poble designem.

Passem dies tristos per a les nostres institucions i ara sabem que també per a la nostra llengua, ja apartada per pactes indignes a determinats espais públics i ara també al cor de la Generalitat, enmig d'un silenci clamorós o d'una complicitat indigna.  Tinguem memòria, si us plau.  No oblidem res, ni cap nom.  Ni oblit, ni perdó.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.