Ara que ja han passat dies des dels 9N i que tot plegat es pot mirar amb la perspectiva que dóna no tenir res d'imminent a la vista, em retornen els dubtes de si tot plegat haurà servit de res.
Quan miro amb distància on som, no puc deixar de pensar que exactament en el mateix lloc on érem fa sis mesos, o fa quatre anys, per dir alguna cosa. La gran diferència? una base social aparentment molt més sòlida cada dia en favor de la independència. Però només amb això (i suposant que aquesta base sigui prou sòlida, cosa que ara mateix no tinc tan clara) no anem enlloc. No anem enlloc perquè, finalment, el nostre futur és a les mans d'uns pocs representants polítics. I és quan miro cap al Parlament i cap al Govern, que em venen tots els interrogants del món.
No sé veure, ara mateix, cap proposta clara de futur, més enllà de titulars, de declaracions de principis, o d'idees més o menys poc articulades. Ens parlen de declaracions d'independència impossibles sense cap suport extern, de referèndums vinculants que mai no seran i de llistes úniques tan improbables com, al capdavall, inútils.
Molt em temo que ja ha passat el moment de la societat. Nosaltres hem fet tot allò que era bonament possible i molt més encara. Ara és -hauria de ser- el moment dels polítics, l'hora de passar del desig a la realitat; però francament, no sé veure el menor rastre que m'indiqui per on van realment les coses, més enllà de seguir fent tombs en cercle, parlant de noves consultes o de més eleccions, encara que tots els pronòstics dibuixin un mapa polític immediat no gaire diferent a l'actual.
Tant de bo m'equivoqui, però em fa por que les disputes partidistes de baixíssima volada, a les quals ja ens hem hagut d'acostumar, ens tornin a enredar en una teranyina d'arguments i d'explicacions buides, un cop més, i que res d'aquests anys acabi servint de res. Potser si en algun moment es decideixen a respondre les grans preguntes: què?, com? quan? i qui? tot seria diferent. Però ara com ara, el més calent a l'aigüera.
El moment que vivim és únic i irrepetible, però no sé jo si el nivell que cal exigir als nostres representants serà el que l'ocasió reclama, o si tornaran a respondre amb incompetència i mediocritat. I a firar-se el nostre futur, de passada, per uns quants vots i alguns escons.
