"En terra d'homes" és el títol de la versió doblada en català d'una pel.lícula de 2005 que narra les peripècies d'una dona que entra a treballar en una mina per tirar la seva família endavant. Costa poc imaginar tot el que li passa i la gran acceptació que té per part del seus, diguem-ne, companys de feina.
Però bé, això és pel.lícula i tots sabem que la nostra societat és perfectament igualitària, que no hi ha cap mena de rebuig al treball femení i que no hi ha espais laborals impermeables a les dones. Això ho tenim clar i és la realitat, com a mínim, al nostre entorn europeu i civilitzat. Oi?
Però vet aquí que ara tenim un bon exemple que ens permetrà valorar la veritat o la falsedat d'aquesta idea d'igualitarisme entre homes i dones. I és que una dona, portuguesa ella, ha estat fitxada, com a entrenadora, per un equip professional de futbol. D'acord, és un equip de segona divisió francesa, però déu n'hi do. O és que algú pot imaginar una dona entrenant qualsevol equip de la segona divisió espanyola? Podeu imaginar els comentaris del comentaristes esportius? (i aquí sí que no hi ha cap, absolutament cap, diferència entre els catalans i els espanyols). Podeu imaginar els comentaris dels seguidors? (especialment dels equips rivals, o dels propis, en cas de mals resultats).
Una gran notícia, sense cap mena de dubte, encara que una oreneta no faci estiu. En qualsevol cas, és la prova fefaent que sí que es pot (on hauré sentit jo això abans?) i que a les dones encara els queda moltíssim camp per córrer abans d'assolir aquesta plena igualtat, tan repetida com falsa.
La meva felicitació a l'Helena i l'esperança (o potser el somni) que el seu exemple pugui tenir rèpliques a casa nostra.