El setge del govern espanyol, i de totes les institucions que en depenen directament o indirecta, contra Catalunya, cada dia es va fent més evident i, de passada, va prenent matisos d'autèntic esperpent, cada cop més difícil de justificar.
Que els ho expliquin, si no, a les jugadores i afició del Uni Girona, equip de bàsquet femení, campiones de lliga i, per tant, amb dret a jugar l'Eurolliga, sense cap més tràmit, mercès a la seva condició de campiones. I és que la Federació Espanyola de Bàsquet va i decideix, sense encomanar-se a Déu ni al diable (o potser sí), que qui jugarà l'Eurolliga serà la segona classificada: Perfumerias Avenida, de Salamanca i que les gironines, en tot cas, hauran d'accedir-hi si superen la fase de classificació que els pertocaria de jugar a les castellanes.
Us imagineu que el Barça guanya la lliga, però qui s'hi classifica, per decret és el Real Madrid i que els catalans han de jugar la fase classificatòria, tot i el seu títol? Doncs això. Exactament això és el han de patir les de l'Uni Girona.
Ara vindran recursos al Consejo Superior de Deportes (que Déu les agafi confessades) i a qui correspongui, però el mal ja està fet i la postura presa. A Europa juga un equip espanyol, tan espanyol com de Salamanca. Només faltaria. I a veure si no barregem política i esport.
Realment, o és un cas flagrant d'involució extraesportiva (diguem-ho així) que perjudica, ves per on, un equip català en favor d'un de Castella-Lleó, o és que aquestes "nenes" catalanes no estan ("no són", volia dir... quin lapsus) prou bones per representar el bàsquet femení espanyol. Que també podria ser, sabent la fauna que corre per aquestes federacions esportives.
El setge continua per terra, mar i bàsquet. Fins quan?