per en 12 Maig 2016
463 Vistes

La natalitat està en caiguda lliure.  La davallada del nombre de fills és ja una realitat que fa trontollar les dades demogràfiques i dibuixa una situació sense precedents.  Per què?  Sovint es parla de la inestabilitat laboral i de la incertesa econòmica, i segur que és cert.  En un escenari de crisi, qui s'arrisca a tenir fills sense cap garantia de poder-los oferir un futur digne?  Però no només hi ha aquesta raó, especialment perquè els escenaris de crisi són cíclics i acostumen a anar seguits d'altres de creixement.

Un estudi fet als Estats Units parla de la distribució de rols en la parella com una de les causes importants que fa que les dones es facin enrere en el moment de tenir fills, i especialment en el cas del segon.  Sembla que aquella superwoman que ens van vendre fa uns anys, capaç de ser treballadora, mare i esposa es planta i diu prou.  Si mirem a casa nostra amb una mirada mínimament crítica, ens costarà poc descobrir que els rols tradicionals en la parella són encara una realitat majoritària i que la implicació masculina en les feines domèstiques i amb els fills no passen de gairebé anecdòtiques.  Potser per això, i per preservar aquest equilibri ancestral, el paradigma femení va girant, lentament però de manera clara, cap a una dona més lligada a la feminitat tradicional, a la maternitat com a valor gairebé suprem, acompanyada d'una gran profusió d'obligacions lligades a la preparació del part, del part pròpiament dit -natural, millor-, la lactància per períodes ben llargs... tot plegat, un seguit de compromisos que retiren la mare jove del mercat laboral, segurament per sempre.  Si això passa, problema resolt.

Vivim en una societat profundament masclista, i a casa nostra no en som cap excepció.  Farien bé els nostres responsables polítics, els que dissenyen les polítiques socials especialment, de llegir l'estudi que comento i prendre nota de què cal per invertir determinades sentències, una cosa que no es pot fer només amb diners i ajuts directes, sinó que passa per propiciar canvis molt més profunds.  I aquí la política hi té un paper, però també els mitjans de comunicació, els creadors d'opinió i de models socials, i tot fill de veïna, de fet.  Però és més senzill vendre xecs nadó, posem per cas, que canviar maneres de fer molt còmodes per a alguns, encara que sigui a risc d'un autèntic daltabaix social.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.