Doncs sí. Tenim un problema, a la vista dels resultats de les eleccions d'ahir. I no és qui governarà Espanya o no, sinó que seguim sense president, la qual cosa converteix el cap de la Generalitat en hipotètica moneda de canvi en una negociació amb les forces que aspiren a governar a Madrid. Mala peça al teler per asseure's a parlar. Imaginem un canvi de cromos entre, posem per cas, PSOE o Podemos (o del PP, fins i tot) amb Junts pel Sí per garantir mútues presidències?
De tota manera, no patim, que aquesta qüestió es pot resoldre, per bé o per mal, aviat. O no, que aquí som com som i tenim el do de complicar-nos la vida. I de perdre un llençol a cada bugada.
Qui sí que té un problema, i gros, és el PSOE si aspira a presidir un govern. Ara mateix, el problema a Espanya és aconseguir la presidència, perquè tant PP com PSOE, amb les respectives crosses de C's i Podemos, poden governar sense problemes. Però qui ho farà, finalment? Aquesta és la qüestió. El PP cridarà allò del partit més votat i el PSOE, per tal de no cedir davant, posem per cas, dels que demanen un referèndum, no podria estar temptat a abstenir-se en una votació i fer president Rajoy? O si voleu, C's, amb un argument similar, i previ pacte amb Podemos, no podria fer el mateix? Atenció a Ciutadans, que té la seva gran oportunitat a les mans. En aquest cas, els dos partits (PSOE i Podemos) quedarien molt malament davant els seus electorats, especialment el segon, tot i que només a Catalunya, però es farien amb el govern. Temps tindran per fer-se perdonar.
En resum, una feblesa important dels partits catalans, que també poden ser completament ignorats per formar govern, i un problema a Madrid que, no en tinc cap dubte, s'acabarà resolent amb alguna que altra abstenció, de qui sigui, en nom de les raons d'estat. I és que ells en tenen i nosaltres només el somiem. Mentrestant, l'alegria -i la necessitat de pactes- va per barris.