Resulta gairebé insultant haver d'aguantar els líders socialistes entonant els seus cants de sirena sobre una proposta de nou estatut d'autonomia que resolgui el problema de la relació entre Catalunya i Espanya. Resulta ofensiu haver d'escoltar segons què avui, quinze anys després d'aquell "apoyaré" de Zapatero, que ja sabem en què va quedar i com ha anat tot plegat des d'aleshores. Potser la seva capacitat d'oblidar és immensa, però no més que la nostra memòria.
Què ha canviat, des de fa quinze anys, a Espanya perquè pensem que fent el mateix obtindrem un resultat diferent? Res. Absolutament res. I si alguna cosa ha canviat, no ha estat precisament en la direcció d'aprofundir en aquell quimèric federalisme, sinó en la resurrecció del franquisme i de la defensa, fins i tot per la força, de la sagrada unitat de la pàtria. En aquest escenari i amb tot el que hem après aquest darrers quinze anys, presos polítics, exiliats, represaliats i involució institucional inclosos, de debò es pensen que estarem per redactar un nou estatut, com si aquí no hagués passat res? Potser sí que els catalans anem pel món amb un lliri a la mà, però tan gros, no.
Escoltar, dialogar i buscar solucions no és, en cap cas, repetir el passat, sabedors que res no ha canviat i que tot anirà, en el millor dels casos, igual que fa dècada i mitja. Escoltar, dialogar i buscar solucions, de debò, ha de ser trobar propostes noves per a realitats noves. Però, és clar, la immutable, rància i eterna Espanya, i els seus líders polítics, siguin del color que sigui, no en saben. Només coneixen el llenguatge caspós d'un imperi que ja no hi és, de la guerra, dels guanyadors i dels perdedors, i així ens ho han demostrat, amb prou contundència, aquests darrers anys.
Tenim memòria, i sabem que també tenim l'obligació de no oblidar res ni perdonar ningú. Per dignitat personal i com a poble, i per mirar de deixar, malgrat tot, un futur millor als que vindran, i no un bucle d'autodestrucció i humiliació infinit, com ens volen vendre. Ells tenen la mentida, nosaltres la memòria.